El meu primer dotsub

A la meva classe de pràctiques de català vaig treballar la cançó de l'Arnau Centpeus, de la Cantata per a una tortuga.

Aprofitant les ensenyances de l'Enric Serra, un friqui del Web 2.0, vaig fer un petit audiovisual de la cançó i l'he subtitulat amb el dotSUB. He creat l'arxiu de la transcripió en format subrip (.srt) i l'he pujat al youtube. Si el voleu veure, aquest n'és el resultat.

Passaré el link als meus alumnes de pràctiques per si volen recordar la cançó.

Per Mourir-shi o la Guardiola de les ensenyances

Tenia previst de fer una segona part de la darrera entrada però deixo pas a un apunt d'actualitat: el partit de tornada de semifinals de la Champions entre el Barça i el Madrid.

Al partit d'anada vam tenir doble espectacle: primer al camp i després darrere els micròfons. A la roda de premsa s'hi va poder aprendre molta psicologia: la difamació és una estratègia i com a tal també convé que sigui rebuda estratègicament: s'ha de respirar a fons i fer una bona protecció emocional del cos, que no s'amolli ni una sola hormona d'adrenalina, i això ho aconseguirem pensant en els dos avantatges que proporciona aquesta actitud:

per una banda, ens ajudem a allargar la nostra pròpia vida si fem l'exercici de no sentir-nos al·ludits,

per l'altra, augmentem les conseqüències negatives que se n'endurà de retruc el difamador si afavorim al màxin el seu temps de parla i no l'interrompem, com més difama més en evidència queda.

La segona ensenyança que ens va regalar la nit provingué de l'entrenador de casa: cal fer ús de la prerrogativa que un hom sempre té, de callar i no fer cap comentari. És la saviesa del silenci.

Avui esperarem amb candeletes, ben arrepapats al sofà i davant d'un bon pa amb tomàquet i butifarra, el nou lliurament de psicologia aplicada.

Ah, i cal no oblidar que si alguna cosa va malament i no hi pots fer res, per què et queixes? I si va malament, però hi pots fer alguna cosa, fes-la! Per què et queixes?

Les joies del museu

M'encanta la xocolata, o sigui que una visita al museu que li ha dedicat el gremi de pastisseria era obligada, especialment per Pasqua. Resulta que això de la Pasqua és, com moltes altes festes religioses, sia dit de passada, d'origen pagà, és la celebració de la primavera, la floració, l'abundància de fruits i la fertilitat. Ho festejaven els romans, els jueus  i sembla que els àrabs feien un obsequi (muna) al sultà després del ramadà, d'aquí que nosaltres fem la "mona", el pastís que regala el padrí al seu fillol, fins que aquest fa la comunió.





























Al museu s'hi veu com eren les mones antigament: un pastís amb ous durs (tants com anys del fillol).


























Més tard els ous van començar a fer-se de xocolata, llavors van venir les figuretes fetes amb aquest producte tan aromàtic i finalment les grans escenes.Un Sant Jordi, esxhaust després d'haver vençut el drac i haver rescatat la princesa, l'Asterix i l'Obelix, les quàdrigues de Ben-hur, el drac del parc Güell, el Floquet de Neu i molts d'altres, tots ens miren des de darrere les vitrines del museu.

Del pati estant es veu l'obrador i com els pastissers fan tallers amb els nens i els ajuden a confeccionar les figuretes de xocolata blanca.

-Aür! Aür! ll Detalls.

A l'entrada anterior parlava d'un poble originat al segle X; al 1750 tenia 75 habitants, actualment en té 10. Mostro alguns dels detalls que hi vaig trobar, un de ben viu:

i un altre, amb 65 anys a l'esquena, que ara exerceix una feina molt  més honorable que per la qual es va dissenyar.

-Aür! Aür!

En els temps d'aquesta torre (s. X), i uns quants segles més tard encara, ...

... els poblets s'arrengleraven en un sol carrer principal,

per poder-se encabir dins la muralla....

La comunicació fluïa a través d'una protoxarxa telefònica que consistia en punts de vigilància ben elevats, i connectats visualment entre si.


Aquests temps pretèrits, en què vivien els nostres progenitors de fa tan sols 30 generacions, tenen un punt de màgia: històries de cavallers i batalles, justícia social prima i viure precari extens. No fa pas gaire vaig llegir la Crònica de Muntaner (1325):  la llengua antiga, els noms dels llocs, els objectes, les escenes, em van transportar ràpidament a aquesta època remota. En un dels passatges, quan l'almirall Roger de Lòria esperona els seus almogàvers per atacar les vint-e-dues galees de proençals (22 galeres provençals) al port de Malta, tots li responen:

- Almirall, pensem d'anar, que per cert tots són nostres. E aquest és lo jorn que tots temps havem desitjat: que ab ells nos poguéssem combatre!
E tuit començaren a cridar a la veu: -Aür! aür!- e tantost recolliren-se (s'embarcaren).

- Aür? Resulta que és una interjecció per mostrar alegria, i bona sort.
Però digueu -Aür!  quatre cops seguits i ràpid! Què us surt?
Potser ... HURRA?

Segons Coromines l'etimologia d'hurra prové de l'anglès hurrah, de l'antic huzza, crit d'encoratjament, originàriament entre els mariners. A mi, em sorprèn la coincidència entre -Aür i hurra.

Fent de periodista gràfic

El QUIOSC.CAT va venir a la meva ciutat a promocionar les publicacions periòdiques en català. N'hi ha més de 140. Jo hi vaig anar, també hi era l'alcalde, perseguit per un petit eixam de fotògrafs.

Ho volem tot, àvidament. Tenim pressa, molta pressa. Us va bé el 2014?

He topat amb aquest vídeo. Es va penjar el juliol passat. És mel per a les orelles. Li vull fer pujar el nombre de visualitzacions (5100 a dia d'avui). Gaudiu-lo.

Obrint sucursal

Fa una eternitat que no deixo cap entrada en el bloc. Em sento moralment obligada a donar-hi una explicació: he obert sucursal. Resulta que en el postgrau que estic fent ha calgut fer un blog-portafoli, per qui no ho sàpiga un portafoli és el compendi de treballs i aprenentatges que un hom recull durant un ensenyament formal. Aquesta nova sucursal em pren les hores que abans dedicava a la central. Sovint passa això, però serà temporal. De moment deixo l'enllaç a sota per si algú està interessat en com ensenyar llengües i el català en general.

Aprendre català

Ai quin Pal!

No fa ni cinc dies que feia una entrada en format episodis sobre la catalanitat de Colom i avui em cau a les mans un article d'un tal Albert Fortuny que ha fet un estudi topogràfic i geològic de la zona i sembla que a Pals hi havia hagut port.

Trobareu la informació aquí.

La ceba, la reina de la cuina i ... del llit

Inauguro etiqueta! I em fa molta il·lusió perquè ja tinc un parell d'entrades que em ballen pel cap. La nova etiqueta es diu:  Ves, quin Remei!, i va d'això, de trucs de salut, i vol jugar amb el doble sentit de l'expressió d'abnegació -Quin remei! no s'hi pot pas fer res!

La primera entrada d'aquesta secció la dedico a la ceba pels innombrable favors prestats. Quan el constipat s'ha intal·lat de ple, i ja fa un parell de dies que la cosa funciona a base de mocs, d'esternuts i d'incomunicació amb el món pels orificis nasals i auditius, quan aquesta és la situació, llavors el virus enceta l'embat contra els pulmons i comença la tos seca. Aquí la nostra amiga de capes esdevé més amiga i més íntima que mai: l'aroma balsàmica que desprèn la ceba calma la tos en segons i la para en el transcurs d'una nit. Jo sempre la posava al capçal del llit, ara, fa dos constipats forts que li cedeixo el lloc preferent entre els dos coixins, tallada pel mig amb incisions addicionals  i dins un bol de plàstic. Faig inhalacions directes de ceba, i ha estat així com he descobert el poder balsàmic immediat que tenia.

Estimada ceba, és un honor per a mi, que la reina de la cuina i del llit hagi accedit a fer la inauguració d'aquesta nova etiqueta. Llarga vida a la ceba!

La cara de la ceba, quan es lleva el dematí

Xaixa, xeixa, maduixa i xalar

Ahir, al màster de català, amb la M. Vilà,  vam aprendre uns quants mètodes d'ensenyar i practicar la fricativa palatal [ʃ].

Van sorgir un parell de paraules d'aquelles que viuen als llimbs. A veure si la màgia del blog les fa revifar:

xaix/xaixa: amb significat de deixat/da. No l'he aconseguit trobar a cap diccionari. L'única referència que tinc és l'avi Xaxu de L'Escala, compositor de sardanes (1870-1956). Per què li deien Xaxu? Ni idea.
Acabo de recórrer a l'Alcover-Moll, i hi és!: (adj.) brut, mancat de netedat (Sabadell).

xeixa: varietat de blat candial. Aquí hi trobareu més informació.  xeixa

Jo, aquesta paraula no l'he feta servir mai, només l'he cantada.

1. Com que ell és tan bon home,
en Pere Gallerí,
se’n duu tota la xeixa,
la xeixa de per ’quí.
Que la mort, que la vi,
marxant d’en Pere Gallerí,
quan vares tururururú,
quan vares tu morir.

I afegeixo un darrer mot, molt viu encara en la meva parla familiar: xalar (divertir-se alegrament). I per donar-hi una mica de color, una maduixa.

Tot esperant, faig servir el blog personal

La setmana passada, al màster, ens varen demanar de fer un blog paral.lel al portafoli del pràcticum.


Ha resultat que no hi hagut manera d'entrar a l'espai de creació de blogs de la universitat. Que si nom d'usuari, que si paraula de pas, que si tot en ordre, però no entres, perquè taaat!!!!, error creant usuari, credencials no acceptades i finalment FATAL ERROR.


Avui he agafat el telèfon i hi he trucat (actitud proactiva segons Covey). Però no ha servit de gran cosa, -Això no puc resoldre-ho jo, és un altre equip, els passaré la informació. 
També em sobta que no rebo cap mail signat. No sé amb qui parlo ni qui em contesta. Això fa tuf a estil burocràtic.....

La veritat és que ho començo a veure negre... començo a pensar que no me'n sortiré. He trigat 4 mesos per obtenir el carnet de la universitat. Trigaré 4 mesos més a poder entrar a l'entorn de blogs? Llavors s'haurà acabat el màster i tururut violes.
Amb aquesta entrada deixo constància de la meva desesperació. També acabo decidint que mentre no tinc accés a la pàgina de blogs de la universitat utilitzaré el meu personal.

EL MONSTRE, conte a 6 mans

La setmana passada érem a casa. Ens estàvem refent d'una grip de 7 dies quan, tot d'una, vam sentir una presència al bell darrere i després una alenada calenta i humida que ens recorria tota l'espinada.

 Immòbils, vam mirar de cua d'ull, i vam veure un monstre, verd i arrugat, 

(-Tinc pipí. -Ei! Això no entra en el conte, oi? -No.) Feia molta por, era una massa deforme tota coberta de bonys, com si fossin berrugues tretes del nas d'una bruixa.

Vam organitzar una cacera i va funcionar. Vam caçar el monstre quan es passejava per sobre una cadira del menjador.

Òndia, no era un monstre, era la pell de la carabassa que ens vam menjar per sopar ahir a la nit!

Amb tot... costa de creure que no sigui un monstre, i aquest cervell......

Asserenades, i amb el monstre caçat, vam sortir a fer un volt a mitja tarda. Quan tancàvem la porta de casa se sentí un clic de màquina de fotografiar. Es va disparar sola. Quan vam baixar les fotos a l'ordinador, en va aparèixer una que cap de nosaltres no havia feta: s'hi veia algú incrustat al vidre de la finestra. Hi ha quedat un baf que n'entela un tros i no marxa mai.

Conte escrit a 6 mans.

Colom: la quadratura de l'ou o el misteri de l'Esperit Sant

Cap. VI  No robaràs, no donaràs falsos testimonis

Val a dir que nosaltres, des del present, no ens hem de sentir amb responsabilitat retroactiva: des de l’avui no podem privar que s’esdevinguin injustícies pretèrites, però sí que hem de poder relatar amb tota tranquil·litat el que es va esdevenir i hem de remeiar-ho amb el bàlsam del reconeixement.

El cristianisme i el catolicisme promouen l’honestedat. Que el decàleg dels manaments, punt 8 i 9* vagi per endavant, doncs. Sempre. Perquè si no hi ha reconeixement ja sabem que es congrien mals molt i molt lletjos.

*8: no robaràs ni furtaràs

*9: no donaràs fals testimoni

Cap. VII  I si hi ha més Coloms? 

Si la manipulació i la censura han tingut tanta transcendència a l’Espanya dels segles XV-XVII.... llavors a en Bilbeny se li obren nous camps d’investigació suculenta que, de fet, ja ha iniciat: un d’ells Sirvent –Cervantes- i el seu Quixot (Cuixot), l’original del qual no s’ha trobat mai. Un best-seller escrit en una època en què els censors estaven en nòmina reial i on s’obligava, per llei, a escriure en castellà...

I aquí ho deixo.


Per a qui en vulgui saber més...
i més (Bilbeny)
i si la història us acaba apassionant, beveu de la deu
youtube: Bilbeny i Cervantes
Bilbeny i Llàtzer de Tormo
i més Cervantes

Ah, per cert, algú fa molts anys, a escola i a l'institut, em va fer estudiar la Decandència en la literatura catalana?

Colom: la quadratura de l'ou o el misteri de l'Esperit Sant

Cap. IV El trencaclosques que encaixa
En Bilbeny s’ha endinsat en arxius i documents i ha trobat un trencaclosques que de sobte encaixa:

Portada de la Historia General de los Hechos de los Castellanos (1601).
  A sota, Vila de Pals (vers el 1940) amb coincidències més que casuals.

• Hi ha textos de Colom escrits en castellà amb catalanismes evidents -escriu al diari de bord parlant dels indis que “traían una argolla en el nariz”- i amb dubtes d’escriptura entre esses sordes i sonores.
• S’han trobat referències a ColoM escrites amb M.
• Sorgeixen incongruències en la història oficial, com ara que les caravel·les sortiren de Palos (al costat de Huelva) i passaren per l’Estret de Gibraltar. ¿Té gaire sentit, si ets a punt d’iniciar ”L’Empresa d’Índies” que reculis per entrar a la Mediterrània i tornar-ne a sortir?
• Palos no és, ni ha estat mai, cap port d’importància, ni les seves aigües tenen la fondària necessària per al calat d’una caravel·la.
• Un gravat de l’època mostra la vila de Palos que, curiosament, té les muralles i la Torre de les Hores de la Pals empordanesa.
• A l’Empordà s’hi troben referències als germans Yañez-Pinson, pertanyents a la noblesa portuguesa, arribats a Catalunya formant part del seguici que acompanya el conestable de Portugal quan aquest és rebut com a rei dels catalans. Els Yañez són amics dels Colom.
• S’ha trobat cartografia de les Índies amb escuts catalans i còpies dels mateixos mapes amb els escuts repintats, donant banderes d’heràldica inexistent.
• Colom rep els títols de Virrei i de Capità General, títols que no existeixen a Castella, però sí a la Corona Catalano-Aragonesa.
• Els successors de Colom es passen 100 anys pledejant contra la Corona per fer valdre els acords signats amb el Descobridor. Els successors són de Barcelona.

Cap. V Si claca com un ànec

Jo tinc uns amics americans que diuen que si claca com un ànec, camina com un ànec i vola com un ànec, llavors és que ÉS UN ÀNEC.

No entenc com, en vista de les aportacions documentals aclaparadores que avalen un nou orígen de Colom, la tesi no prospera. Per què no es deixa que Colom sigui un ànec? -i més quan tothom parla del seu ou....-.

El que passa és que abraçar aquesta teoria vol dir, de retop, obrir els ulls a la censura, a la manipulació conscient feta des de l’exercici del poder, d’un poder ostentat per un reis exalçats: els Catòlics. Que ningú no s’hi faci mala sang, perquè no és el primer cop que això passa en la història ni tampoc el darrer que passarà. 

Colom: la quadratura de l'ou o el misteri de l'Esperit Sant

Cap. II  Dos noms, un sol home
Si fem la hipòtesi que els dos homes són un de sol, és a dir, el mateix, llavors tot d’una es diluciden i s’entenen moltes coses del Cristobal Colón descobridor: fill d’una família prohom de Barcelona, que proporciona un president de la Generalitat i més d’un almirall, càrrecs tots dos que, a l’època, només s’atorgaven a persones vinculades a la Casa Reial. És una família que parla braç a braç amb la reialesa, perquè hi està emparentada.

Parlem d’un home que ja navega per Guinea i la Mar del Nord quan el suposat Colombo genovès, fill de pares llaners, no fóra més que un adolescent. Parlem d’un urgellista –d’un antitrastàmara- que es posa a les ordres del conestable de Portugal i de Renat d’Anjou quan Catalunya declara la guerra (1462-1472) al rei Joan II –Trastàmara i pare de Ferran el Catòlic-.

Tot comença a ser molt sucós. Els misteris d’Agatha Christie, ai Senyor, es fan petits davant del que despunta com al possible més gran “descobricidi” de la història. L’emblemàtica icona del Regne de Castella, estendard de la gesta heroica que dóna el passi per a jugar a la lliga imperial d'Alexandre el Magne, Juli Cèsar i pocs més escollits, sotsobra i fa aigües.

Cap. III  Es veu el llautó

De fet, que Colom sigui genovès, gallec, català o eivissenc no té cap mena d’importància. Cap ni una.

La que sí que en té, és que el director de tesi d’en Bilbeny decidís d’abandonar-ne la direcció en el moment en què el seu nom va sortir a la premsa, que en Bilbeny es passés anys trucant portes d’acadèmics, cercant un director substitut, perquè cap d’ells no s’hi aventurava.

La que sí que en té, és la que permet albirar unes ganes pretèrites i unes velles argúcies per tapar, tergiversar, manipular i falsejar uns fets. Pretèrites i velles però també renovades, perquè la ingent quantitat de proves aportades per en Bilbeny malda avui encara, endebades, per fer reconèixer la catalanitat de Colom.

Colom: la quadratura de l'ou o el misteri de l'Esperit Sant

És curiós que just després de pronunciar-me a favor de l'apunt curt ara em vinguin ganes de publicar un escrit, que vaig fer va un parell d'anys, i que .... és llarg.


Deu ser que el dret a "canviar d'opinió" s'ha volgut manifestar...., ahir estava a favor de les "entrades Mac Donald's", gustoses i ràpides, i avui demano permís per fer una sobretaula. De totes maneres seccionaré l'entrada en capítols i així la faré més mengívola. 

Capítol I  Casual coincidència
Sóc molt de la ceba, de manera que quan vaig sentir parlar per primer cop de la tesi d’en Jordi Bilbeny advocant per la catalanitat d’en Cristòfor Colom, fou com si em posessin un llamí davant dels ulls.

Pel que es veu, aquesta hipòtesi no és completament nova, sinó que ja ve de lluny, quan un tal Ulloa, cap al 1920, tot investigant sobre el possible origen gallec del personatge, arriba a la conclusió que aquest darrer tenia molts números de ser català.

En Bilbeny compila tesis, investiga pel seu compte i identifica un almirall català, Joan Colom i Bertran, que increïblement presenta múltiples punts de coincidència amb el que se sap del Colom oficial, un genovès anomenat Cristóbal Colón.

• l'un té un fill que es diu Jaume, l'altre Diego (Diego= Jaume),
• tot dos tenen dos germans i un d’ells –Francesc- religiós,
• tots dos són casats en primeres núpcies amb Margarida -néta del compte d’Urgell i que dóna nom a una de les illes descobertes-.

Apunts fast

Acabo de descobrir que m'agrada que els blocs siguin del can Mac Donald's: ràpids de consumir, o millor del Viena: bons i ràpids, és a dir CURTETS i CONCISOS: un entrepà de lletres, i és que si em fan entaular em passa la gana de cop. 


És clar que els que tenen pernil (fotos) fan de més bon pair, deu ser que sóc visual, tot i dur ulleres de miop.

© El català, cata'l !

M'arriba una llista de barbarismes (l'autora n'és Àstrid Bierge)  fortament arrelats al català actual; al costat de la llista, el remei que cal aplicar. M'he pres la llibertat de donar un toc personal a alguna de les fórmules:


ser un penques/barrut en lloc de caradura
ser un babau/tanoca/totxo/sòmines en lloc de papanates (ximple, innocent, crèdul)
ser un baliga-balaga/taral.lirot en lloc de cantamañanas (persona informal, irresponsable)
un malcarat en lloc de borde
xaró/groller/vulgar en lloc de chabacano
manefla/xafarder/tafaner en lloc de mequetrefe
delator/espieta/portaplatets en lloc de chivato
d'acord en lloc de vale
desori/conya en lloc de catxundeig
desentendre's/escapolir-se/remolejar en lloc de escaquejar-se
pocasoltada /ximpleria/bajanada  en lloc de txorrada
no ser ni carn ni peix/ ser mitja figa en lloc de no ser ni chicha ni "limoná"

i hi afegeixo el que em vaig sentir dir la setmana passada de boca d'en Carles de Palamós: ai, flor de
perer (anava en el sentit d'ingènua)

vegeu la bellesa d'una flor de perer.

Learning by doing

Estic fent un màster (ensenyament formal, li'n diuen) i he tornat a entrar en el món acadèmic, llegir MOLT.... escriure.MOLT... , tornar a sentir paraules profundes, m'agrada.

Gràcies al màster he conegut al Sr. Roger Schank i la seva teoria del learning by doing, em fa l'efecte que jo ja l'havia sentida, però escoltar en Schank és tan convincent que m'he tornat una adepta d'aquesta filosofia.
Perquè el learning by doing es pot convertir en una filosofia, i posar-se en pràctica quotidianament.
El resultat és que les meves filles (4 i 7anys) totes dues ja han fet la seva primera truita integral.

Escolteu, libeu i pol·linitzeu! cliqueu aquí per veure el vídeo a youtube

M'inicio en l'edició dels vídeos

Aquest és el primer vídeo que realitzo. Segur que no serà el darrer.
És el fruit d'un dels treballs del màster que estic fent d'ensenyament de català per a l'acolliment lingüístic.
En una assignatura hem treballat la motivació en l'aprenentatge i hem descobert l'autoritat en aquest camp: l'hongarès Zoltan Dörnyei. En el vídeo s'hi exposen tres estratègies seves per fer augmentar o protegir la motivació dels alumes:

   fer que l'aprenentatge sigui estimulant i amè

   fer créixer les esperances d'èxit en els alumnes,
        aplanar-los el camí i pensar que se'n sortiran

   paliar els efectes negatius de les notes

El vídeo ha quedat justet, he pagat el peatge dels novells: el movie maker de windows no sabia llegir el format mov dels videos que produeix la nostra càmara i a l'hora de penjar-lo ha resultat massa quadrat.
Bé, hi seguiré treballant. Espero que aporti alguna idea nova a qui el miri.

Per visualitzar-lo, el millor és que cliqueu a l'enllaç de sota la imatge, llavors el veureu directament des de youtube en un format un pèl més gros.

Vegeu-ho més gran directament des de youtube

Anticipa

Fa poc he comprovat que anticipar elimina les barreres de por bloquejadores (a bona hora!).

La meva filla sempre em demana a l'hora de posar-se a fer els deures. L'estona dels deures se sol allargar per pauses innecessàries d'evitació de la tasca.
La setmana passada vaig descobrir un truc que em sembla  bo de compartir: l'anticipació.
Com tot, el vaig descobrir casualment.

Era tard, i ja al llit ens vam dedicar a llegir els deures setmanals. A només llegir-los, i NO a fer-los. Ella va veure que els entenia i que eren fàcils; amb aquesta informació, l'endemà es va posar a fer els deures sola, sense romanços ni gemecs.

Dídac Lee. Així sona un taiwanès de Figueres.

De Figueres, no només en vénen les cebes, també en ve en Dídac Lee, un fill de Taiwanesos instal.lats al poble de Dalí. Vaig anar-li a escoltar la conferència que va fer ahir a l'Euncet, l'escola de negocis de l'antiga Caixa de Terrassa, ara unida amb dues caixes més.
El meu interès era doble: per una banda anunciava que revelaria les qualitats d'un emprenedor (això era com aquell qui promet un tresor, tenint en compte que ell actualment té 8 empreses) per altra, m'intrigava la parla d'un xinès de l'Empordà, especialment ara que estic fent el Màster d'Ensenyament de Català.

La veritat és que va ser un conferència diferent..... perquè Lee va descriure d'una manera molt col.loquial, gairebé d'argot, les lliçons que havia extret dels seus 15 anys de carrera emprenedora. Van sortir noms de gurús com el d'Steven Covey o el de Jobs, i es veia que ell mateix era tallat d'aquell patró. Anoto breument els punt claus de la conferència.

L'emprenedor és un aventurer, persistent, autocrític i adaptable. I les lliçons que ell n'ha extret és que:

1)sempre hi ha marrons (paraules textuals), tan si treballes per altri com si ho fas per a tu. PER TANT, ESTIMA ELS MARRONS!
2) Sempre la PÍFIES. Només cal reconèixe-ho, entonar el mea culpa i dir què faràs per solucionar-ho. Ell concloia: DOMESTICA EL TEU EGO!

3) Sempre tindràs moments de DESÀNIM i SOLITUD.

4) L'èxit és l'habilitat d'anar de fracàs en fracàs.

5) El que facis t'ha d'APASSIONAR, t'ha de divertir. I aquí ho enllaçava amb una dita de Confuci:"Tria un treball que t'agradi i no hauràs de treballar ni un dia més de la teva vida".

6) Envolta't de gent optimista. LLUITA CONTRA EL DR. NO.

7) I acabava dient que: "Lo" impossible només triga UNA MICA MÉS en arribar.

I jo hi afegeixo un 8è punt) Respecta els teus progenitors! En Lee va donar tota una lliçó magistral en aquest camp, es va sortir de la norma de tots els conferenciants: va portar els seus pares com a públic, els va anomenar i els va mostrar la seva gratitud.


La meva segona curiositat volia veure com parlava un taiwanès de Figueres, o un Figuerenc de Taiwan: esplèndid!, parla com un català de Hong Kong. Sentir-lo, em va reconciliar amb la desesperança de veure la nostra llengua com és abassegada pel castellà. I me'n vaig adonar, que quan una persona estrangera o amb aparença d'estrangera, en aquest cas, parla català, adquireix un plus que la distingeix de la massa de gent i això també l'ajuda a l'èxit (ningú no és profeta a la seva terra, diu la dita).

Brindo per vós, Sr Lee, TXIN-TXIN!
pag. personal de Lee

Avui començo

Un primer de febrer inicio aquest blog. Vaig una mica endarrerida tecnològicament parlant, perquè m'hi poso quan tothom ja fa un quinqueni que el practica.

La intenció és publicar les coses que a mi m'interessen: com el català, l'etimologia, el ball, i un projecte que fa 10 anys que tinc al cap i que espero que el blog sigui prou al·licient per començar a donar-li forma.