Cap. II Dos noms, un sol home
Si fem la hipòtesi que els dos homes són un de sol, és a dir, el mateix, llavors tot d’una es diluciden i s’entenen moltes coses del Cristobal Colón descobridor: fill d’una família prohom de Barcelona, que proporciona un president de la Generalitat i més d’un almirall, càrrecs tots dos que, a l’època, només s’atorgaven a persones vinculades a la Casa Reial. És una família que parla braç a braç amb la reialesa, perquè hi està emparentada.
Si fem la hipòtesi que els dos homes són un de sol, és a dir, el mateix, llavors tot d’una es diluciden i s’entenen moltes coses del Cristobal Colón descobridor: fill d’una família prohom de Barcelona, que proporciona un president de la Generalitat i més d’un almirall, càrrecs tots dos que, a l’època, només s’atorgaven a persones vinculades a la Casa Reial. És una família que parla braç a braç amb la reialesa, perquè hi està emparentada.
Parlem d’un home que ja navega per Guinea i la Mar del Nord quan el suposat Colombo genovès, fill de pares llaners, no fóra més que un adolescent. Parlem d’un urgellista –d’un antitrastàmara- que es posa a les ordres del conestable de Portugal i de Renat d’Anjou quan Catalunya declara la guerra (1462-1472) al rei Joan II –Trastàmara i pare de Ferran el Catòlic-.
Tot comença a ser molt sucós. Els misteris d’Agatha Christie, ai Senyor, es fan petits davant del que despunta com al possible més gran “descobricidi” de la història. L’emblemàtica icona del Regne de Castella, estendard de la gesta heroica que dóna el passi per a jugar a la lliga imperial d'Alexandre el Magne, Juli Cèsar i pocs més escollits, sotsobra i fa aigües.
Cap. III Es veu el llautó
De fet, que Colom sigui genovès, gallec, català o eivissenc no té cap mena d’importància. Cap ni una.
La que sí que en té, és que el director de tesi d’en Bilbeny decidís d’abandonar-ne la direcció en el moment en què el seu nom va sortir a la premsa, que en Bilbeny es passés anys trucant portes d’acadèmics, cercant un director substitut, perquè cap d’ells no s’hi aventurava.
La que sí que en té, és la que permet albirar unes ganes pretèrites i unes velles argúcies per tapar, tergiversar, manipular i falsejar uns fets. Pretèrites i velles però també renovades, perquè la ingent quantitat de proves aportades per en Bilbeny malda avui encara, endebades, per fer reconèixer la catalanitat de Colom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada