Xaixa, xeixa, maduixa i xalar

Ahir, al màster de català, amb la M. Vilà,  vam aprendre uns quants mètodes d'ensenyar i practicar la fricativa palatal [ʃ].

Van sorgir un parell de paraules d'aquelles que viuen als llimbs. A veure si la màgia del blog les fa revifar:

xaix/xaixa: amb significat de deixat/da. No l'he aconseguit trobar a cap diccionari. L'única referència que tinc és l'avi Xaxu de L'Escala, compositor de sardanes (1870-1956). Per què li deien Xaxu? Ni idea.
Acabo de recórrer a l'Alcover-Moll, i hi és!: (adj.) brut, mancat de netedat (Sabadell).

xeixa: varietat de blat candial. Aquí hi trobareu més informació.  xeixa

Jo, aquesta paraula no l'he feta servir mai, només l'he cantada.

1. Com que ell és tan bon home,
en Pere Gallerí,
se’n duu tota la xeixa,
la xeixa de per ’quí.
Que la mort, que la vi,
marxant d’en Pere Gallerí,
quan vares tururururú,
quan vares tu morir.

I afegeixo un darrer mot, molt viu encara en la meva parla familiar: xalar (divertir-se alegrament). I per donar-hi una mica de color, una maduixa.