pendent d'escriure


dimarts, 15 de març del 2011

Colom: la quadratura de l'ou o el misteri de l'Esperit Sant

És curiós que just després de pronunciar-me a favor de l'apunt curt ara em vinguin ganes de publicar un escrit, que vaig fer va un parell d'anys, i que .... és llarg.


Deu ser que el dret a "canviar d'opinió" s'ha volgut manifestar...., ahir estava a favor de les "entrades Mac Donald's", gustoses i ràpides, i avui demano permís per fer una sobretaula. De totes maneres seccionaré l'entrada en capítols i així la faré més mengívola. 




Capítol I  Casual coincidència
Sóc molt de la ceba, de manera que quan vaig sentir parlar per primer cop de la tesi d’en Jordi Bilbeny advocant per la catalanitat d’en Cristòfor Colom, fou com si em posessin un llamí davant dels ulls.


Pel que es veu, aquesta hipòtesi no és completament nova, sinó que ja ve de lluny, quan un tal Ulloa, cap al 1920, tot investigant sobre el possible origen gallec del personatge, arriba a la conclusió que aquest darrer tenia molts números de ser català.

En Bilbeny compila tesis, investiga pel seu compte i identifica un almirall català, Joan Colom i Bertran, que increïblement presenta múltiples punts de coincidència amb el que se sap del Colom oficial, un genovès anomenat Cristóbal Colón.

  • l'un té un fill que es diu Jaume, l'altre Diego (Diego= Jaume),
  • tot dos tenen dos germans i un d’ells –Francesc- religiós,
  • tots dos són casats en primeres núpcies amb Margarida -néta del compte d’Urgell i que dóna nom a una de les illes descobertes-.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada