Diguem-ho clar, el ministre i el govern central no volen espanyolitzar -a Espanya ja hi som físicament- volen castellanitzar! No tenia intenció de parlar del llibre "El Quijote va esborrar el Quixot" (Mandado, 2012) però el desWerTgonyiment d'aquests darrers dies m'ha fet decidir.
Dono per descomptat que coneixeu la teoria d'en Bilbeny sobre la catalanitat d'en Colom per suplantació. Dono per descomptat que sabeu que hi havia censura bibliogràfica als segles XVI i XVII a Espanya. Dono per descomptat que sabeu que en Tirant lo Blanch (XV) era considerada una gran obra literària escrita en castellà, anònima, fins que al 1897 n'apareix una edició més antiga... escrita en català. Dono per descomptat que sabeu que hi ha escrits d'autors catalans d'aquests segles que diuen que els han fet traduir la seva obra al castellà. Dono per descomptat que sabeu que la literatura catalana va tenir grans autors durant els segles XIII-XV... i que de sobte va caure incomprensiblement en la més obscura de les decadències. No tingué ni tan sols la decència de viure de la glòria passada uns quants anys, seguint la llei natural de les transicions. Dono per descomptat que sabeu que la literatura castellana va entrar amb accelaració de Lamborghini al seu segle d'Or, precisament... al segle XVI, i un dels seus exponents, Lope de Vega, prolífic escriptor (de l'ordre de milers), era ni més ni menys que.... censor de llibres.... ;-)
Ara hi ha qui dóna per suposat que en Cervantes podria ser un tal Miquel de Servent, de la família dels Servent, de Xixona, amb qui compartia molts trets bibliogràfics. Aquesta és la teoria d'en Bilbeny, que ha observat en el Quixot (1605), el ingenioso hidalgo,
un seguit de catalanades, que a posteriori l'
Alejandro Sendra també ha inventariat. Hi ha molts més indicis que fan pensar en la valencianitat d'en Cervantes i la catalanitat del Quixot, si us interessen podeu clicar
aquí
PERÒ en Mandado, aborda el Quixot d'una manera insòlita, impensable, enginyosa ..... hi veu informació encriptada, que va en segones, i que en Cervantes utilitzaria com a mitjà per burlar la censura i arribar als lectors "avisats".
Davant d'aquesta teoria tan nova, t'hi acostes escèptic.... però al cap d'una estona s'hi endevinen algunes peces que només l'evidència pot fer encaixar... llegiu atentament què diu en Cervantes en el seu Quixot quan busca nom (significatiu) pel seu cavall:
 |
| Pag. 43, de l'edició Bergnes y Comp.,Barcelona de 1832 |
Si ROCINANTE es diu ROCIN-ANTE pel rossí que fou abans -antes- i ja no és ara, després de
muchos nombres que formó, quitó, borró y añadió... -ves per on com s'ho fa en Quixot per crear paraules....- no és gens escabellat de pensar que CERVANTES es diu CERV-ANTES pel SERV- que era
antes, de la família dels Servent o pel Cèrvol del seu escut d'armes... per fer aquestes acrobàcies jeroglífiques cal
quitar, formar, borrar, añadir.... molt
INGENIOSO....
COMPRO la vostra teoria, Sr Mandado!
I ja podeu veure que aquests aires Wertiginosos NO SÓN NOUS,
PD: També ho podeu veure en la "primera"'
edició, de 1605. (final del capítol 1, a la pag entre 3 i 4. No us espanteu, les "s" son escrites a l'antiga, com si fossin f.)
