EL DOLENT DE LA PEL·LI NO ERA EL CATÒLIC o QUATRE APUNTS D'HISTÒRIA DEL SEGLE XVI

    Ferran II d'Aragó, el Catòlic                           I el seu besnét Felip II de Castella (I d'Aragó)

     Ara el "bueno", però una mica "feo                       i el "·malo", també "feo", de la pel.li.

Fa dues setmanes, remenant per la llibreria Central de Tremp vaig topar amb el llibre de Lluís M. Mandado "El Quixote va esborrar el Quixot" (ed. Llibres de l'Índex, març 2012). 

De moment deixo en Quixot tranquil, perquè el que no m'esperava del llibre era el repàs que fa a la història del s. XVI (1500-1600), quan les corones de Catalunya i Castella comencen a ballar/-la :-) juntes. Així doncs, a sota, uns quants punts del llibre que em van agradar.

Per posar-nos en antecedents enumero els protagonistes:

1. Ferran II d'Aragó (1453-1516) casat amb Isabel I de Castella (1451-1504),
2. la seva filla Joana d'Aragó "la boja" (1479-1555) (Joana I de Castella) i el marit d'aquesta:
3. Felip d'Habsburg (Arxiduc d'Àustria, Duc de Flandes i més..., anomenat  "el bell") (Felip I de Castella)
4. l'emperador Carles I (1500-1558)  fill BB (de "la Boja" i "el Bell"), I de Castella i d'Aragó.
5. i Felip II de Castella (I d'Aragó) (1527-1598), fill de Carles I i besnét dels Catòlics.

Primer avís per als navegants, per conèixer la història cal consultar els llibres/documents, no val a quedar-se amb el que escriuen els historiadors.....

Mireu, doncs, què passa, segons la historiografia NO OFICIAL:

1. (...) la primera cosa que es fa és anomenar Espanya a l'herència de Ferran II (...) per evitar haver de dir d'una tirada: Barcelona, Catalunya, Aragó, València, Mallorca, Sardenya, Sicília, Nàpols, Bugia, Bugia, Alger, Trípoli, Navarra, Granada, Canàries... Amèrica.(...). És a dir, en temps de Ferran II i de Carles I,  Espanya són els territoris catalans. ESPANYA= CATALUNYA. Guais, no? I pensar que ara ens fa urticària el nom d'Espanya !!??!!!!
2. Castella NO incorpora Catalunya, és Ferran II d'Aragó (el Catòlic) qui la conquereix, casant-se amb Isabel I i fent-la reina, en contra de la legítima reina Joana "la Beltraneja" (batalla de Toro).
3. A la mort d'Isabel I, la Catòlica (1504), el seu marit Ferran esdevé regent de Castella però el gendre no s'hi avé i finalment, al 1505, Ferran, Felip i Joana acorden fer un "tripartit" ;-) per governar CASTELLA (Ferran com a governador, Joana i Felip com a reis titulars). Sembla que la noblesa castellana titlla Ferran de "viejo y catalanote" :-)
4. Gendre i sogre segueixen sense entendre's i Joana i Felip foten fora Ferran II de la regència de Castella. Ferran se'n va a Nàpols i es casa amb Germana de Foix, en un darrer intent (fallit per un pèl) de concebre un nou hereu per a la Corona d'Aragó (el nen va néixer però va morir de ben petit). Amb els Reis Catòlics hi va haver regència conjunta però no l'unió dels regnes, NI EL DESIG D'UNIÓ DINÀSTICA. Ferran, no era el "malo" ;-)
5. Mor Felip el Bell (sobtadament....) i Ferran torna, deshereta Joana i la fa tancar "per boja" a Tordesillas (Valladolid). Joana segueix sent reina titular però la regència va a càrrec primer de Ferran, el seu pare, i després de Carles I, el seu fill . Segons la història oficial, la reina és tancada a Tordesillas, segons la NO OFICIAL a la torre de Silla,  a tocar de València. Segons la historiografia no oficial la LA CORT ÉS A VALÈNCIA, i no a Castella.
6. Morta Joana, el 1555, Carles I, ara sí, passa a ser rei de Castella. Un any més tard, el 1556 abdica en Felip II dels dominis flamencs  i dels regnes de Castella, Sicília i Nàpols. De les Espanyes (Catalunya) no n'abdica mai perquè de Compte de Barcelona se n'és de per vida. Carles I mor al 1558 al monestir de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona) -al monestir de Yuste, en la historiografia oficial.
7. La UNIÓ DINÀSTICA de les dues sobiranies (Espanya/Catalunya  i Castella) no s'esdevé amb els Reis Catòlics sinó al 1558 AMB FELIP II de Castella (i d'Aragó).
8. Felip II s'instal·la a Castella, trasllada la cort a Madrid al 1561. Amb Felip II CASTELLA passa a ser ESPANYA. Felip II és conegut amb el sobrenom de "lo castellà".
9. Hi ha un llibre de 1604 titulat "Libro histórico político Sólo Madrid es Corte y El cortesano en Madrid". Sembla que la burla li va sortir aviat amb allò de "Madrid es SOLO corte". Em pregunto, perquè es fa tot un llibre per declarar que només Madrid és la Cort? Deu ser que hi ha altres viles que li poden  discutir la titularitat?  A la pàgina 6 del llibre hi trobareu aquesta perla (...) Según el parecer de varios Cosmógrafos está sita la Coronada Villa de Madrid en el coraçon de Europa (...). En el "coraçon" o en el melic? :-)
10. Carles I mor al 1558 però Felip II no és acceptat per les Corts Catalanes fins al 1564. Al cap de pocs dies de la seva acceptació les fa acabar, les Corts, abans d'hora. Aquí comença el "malo" de la pel.li.
11. Al 1591 el rei, aprofitant l'afer d'Antonio Pérez, fugit del rei i refugiat a la seva terra, envia un exèrcit al regne d'Aragó, decapita el Justícia i en canvia les institucions a favor seu. Ja veiem el "mal rotllo" i les ganes d'abolir institucions que fan nosa al govern absolutista. Segueix el "malo" fent de "malo": "malo"2 (al quadrat).
12. I el darrer apunt, Felip hereta una corona endeutada, i la deixa en herència 4 cops més endeutada. Són èpoques de forta necessitat financera pels llargs anys de guerra per mantenir Flandes, i enfrontar-se a Anglaterra i França -anava fort el tio!-. El regne de Castella és fantàstic perquè el rei pot fotre mà a la caixa com i quan vol. No passa el mateix amb Catalunya, on les Corts governen, fiscalitzen, i cal pactar amb elles i oferir privilegis a canvi per obtenir fons. Es pot entendre que si portes el gen de l'absolutisme gravat a l'ADN, el pactisme et faci tanta nosa...  :-)