Fa poc vam quedar enganxats, xerrant al carrer, amb un amic. Tots dos, partidaris d'una Catalunya amb estat propi, no ens posàvem d'acord amb això de les preguntes de la consulta, arribada l'hora.
Ell, com gairebé tothom de la corda, advocava per la resposta simple i clara, Estat propi per a Catalaunya? SÍ o NO. A mi em semblava millor afegir-hi una tercera opció: la del "a mi tot em va bé, en cadascuna de les opcions hi veig avantatges".
He de dir que m'he sentit sola defensant aquesta idea els darrers mesos per això, quan avui he sentit que en Rull piulava l'opció del VOT EN BLANC m'he quedat ..... en blanc! Quina alegria!
Penso que a Catalunya hi ha gent que se sent catalana i estima el catalanisme però que té uns origens molt propers a Andalusia, Castella, Galícia... amb els quals se sent molt identificada. Em fa l'efecte, no sé si tinc raó, que aquesta gent d'alguna manera li pot semblar que està traïnt aquests orígens si vota a favor d'una Catalunya idenpendent. No sé el perquè d'aquest sentiment, però en temes de cor tot hi cap.
Per altra banda, aquesta gent tampoc no s'havia plantejat mai un canvi d'status quo de territori (molta d'ella és ara que, per primer cop, presencia i es troba involuntàriament involucrada en converses entre indenpendentistes) però té comprensió per les raons econòmiques que han fet pujar l'estelada com l'escuma. Amb tot aquest garbuix d'idees i amb tan poc de temps per a rumiar-les, no em sorprèn gens que molts estiguin dubtosos. És ben normal.
Si això fos cert, llavors és important que el vot en blanc sigui una resposta opcional, per donar tranquilitat de vot als qui tenen aquest sentiment. I el vot en blanc també és bo perquè proporciona qualitat al resultat de la consulta: dirà el percentatge de votants que NO S'OPOSARÀ A CAP de les decisions que es prenguin, o si ho voleu llegir d'una altra manera, dirà el percentatge de gent que ESTARÀ D'ACORD amb la posició guanyadora, tant si és el SÍ com el NO.
El vot en blanc serà un termòmetre de la acceptació del resultat.
Els percentatges de les altres opcions marcaran el grau de frustació amb què haurà de viure la Catalunya resultant.
L'opció que guanyi, conjuntament amb el VOT EN BLANC, TÉ L'OBLIGACIÓ MORAL d'ajudar al percentage que perdi a fer-li planer el nou camí, en qualsevol dels dos sentits.
