Tothom era a escena, al seu lloc: colors, boscos i cireretes d'arboç...
dilluns, 26 de novembre del 2012
A punt de tardor...
Tothom era a escena, al seu lloc: colors, boscos i cireretes d'arboç...
dilluns, 19 de novembre del 2012
La ruta cultural del 1714
Aquest dissabte ens vam apostar com la Coronela al carrer del Portal Nou. La Coronela era el cos armat de Barcelona, format per menestrals -civils- per fer front al setge borbònic de 1714, un cop ja abandonats per anglesos i austríacs. Apostats com la Coronela, l'11 de setembre, "vèiem" com l'exèrcit felipista entrava finalment a la ciutat per la bretxa oberta en aquest baluard...
Una ruta cultural organitzada pels de Qadar i guiada per en Dani Cortijos (el seu blog) que no deixa gens indiferent, després de dues hores de descoberta de racons i carrerons de Ciutat Vella que et transporten 3 segles enrere.
S'aprenen moltes coses i en vull salvaguardar tres, punyents:
1- La diferència de pensament entre Catalunya i Castella ve de tant lluny com de les seves èpoques de reconquesta. Quan la Corona Catalanoaragonesa prenia un nou territori el dotava de capital, furs i privilegis propis. Saragossa, la capital d'Aragó; Barcelona, el Cap i Casal del Principat; València la capital del regne del mateix nom i Palma la del Regne de Mallorca. En canvi, la Corona de Castella simplement annexionava el nou territori que passava a tenir per capital i furs els mateixos que els de Castella. No em direu que no és simptomàtic!
2- Imagineu-vos que sou al segle XVIII i XIV, aneu al Pla de Palau, us situeu al bell mig de l'avinguda del Marquès de l'Argentera mirant en direcció al mar. Llavors gireu el cap a l'esquerra i veureu la Ciutadella, la fortalesa militar construïda després de 1714 per tenir a ratlla els barcelonins -actual parc zoològic-, llavors gireu el cap cap a la dreta i veureu, aliniat, el castell de Montjuïc, enfilat, a punt també de castigar els ciutadans en cas de rebelió, és una imatge esfereïdora.
3- Unes de les disposicions dictades contra Catalunya després de 1714 prohibia la tinença d'armes i ganivets a cap llar catalana, tan sols es permetia un ganivet del pa, però lligat a la taula amb una cadena, sota pena de mort del cap de família. (A la capçalera del setmanari La Honorata, 150 anys més tard, encara s'hi feia referència).
Ah, la visita es va acabar amb la revelació d'un secret: tot fent pisos, ha sortit de sota terra un tros del baluard de Llevant!
Una ruta cultural organitzada pels de Qadar i guiada per en Dani Cortijos (el seu blog) que no deixa gens indiferent, després de dues hores de descoberta de racons i carrerons de Ciutat Vella que et transporten 3 segles enrere.
S'aprenen moltes coses i en vull salvaguardar tres, punyents:
1- La diferència de pensament entre Catalunya i Castella ve de tant lluny com de les seves èpoques de reconquesta. Quan la Corona Catalanoaragonesa prenia un nou territori el dotava de capital, furs i privilegis propis. Saragossa, la capital d'Aragó; Barcelona, el Cap i Casal del Principat; València la capital del regne del mateix nom i Palma la del Regne de Mallorca. En canvi, la Corona de Castella simplement annexionava el nou territori que passava a tenir per capital i furs els mateixos que els de Castella. No em direu que no és simptomàtic!
2- Imagineu-vos que sou al segle XVIII i XIV, aneu al Pla de Palau, us situeu al bell mig de l'avinguda del Marquès de l'Argentera mirant en direcció al mar. Llavors gireu el cap a l'esquerra i veureu la Ciutadella, la fortalesa militar construïda després de 1714 per tenir a ratlla els barcelonins -actual parc zoològic-, llavors gireu el cap cap a la dreta i veureu, aliniat, el castell de Montjuïc, enfilat, a punt també de castigar els ciutadans en cas de rebelió, és una imatge esfereïdora.
3- Unes de les disposicions dictades contra Catalunya després de 1714 prohibia la tinença d'armes i ganivets a cap llar catalana, tan sols es permetia un ganivet del pa, però lligat a la taula amb una cadena, sota pena de mort del cap de família. (A la capçalera del setmanari La Honorata, 150 anys més tard, encara s'hi feia referència).
Ah, la visita es va acabar amb la revelació d'un secret: tot fent pisos, ha sortit de sota terra un tros del baluard de Llevant!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)