L'ECONOMIA DE LA HONESTEDAT

Una catalana que viu a al Regne Unit m'explicava que els grangers anglesos exposen a la carretera, a l'entrada de la granja, els ous i hortalisses que tenen per vendre, sense vigilar. El comprador que passa per allà hi deixa els diners (si paga de més, agafa el canvi) i s'endú la mercaderia. És obvi que aquest procediment només funciona quan hi ha confiança, i tothom fa el que s'espera que faci: intercanviar i no robar. 

D'això se'n podria deduir que actuar correctament, honestament, abarateix costos, perquè no cal pagar cap vigilant. La honestedat és eficient.

Ahir el PSOE (el seu diputat M.A. Heredia) no tan sols va caure molt baix, quan es va avenir a acusar falsament ERC (G. Rufian), amb tota la intencionalitat, sinó que evidenciava una de les causes que fa ranquejar l'economia espanyola. Mentir, porta a desconfiar, i alhora a haver de vigilar, i per tant a encarir el producte amb una feina que no afegeix valor.

Recordo que S. Covey, en el seu "7 hàbits de la gent altament eficient", parlarva de la confiança, com a part d'aquests hàbits.

La classe governant espanyola faria bé de repassar aquest aspecte que no té ben resolt, i que la història li diu una i una altra vegada que hauria de revisar:

vegeu sinó, els pressupostos d'inversió de Foment que pràcticament mai compleix:

o les 35 sentències del TC que l'Estat Espanyol incompleix

o la reincidència del mateix Estat a incomplir la llei europea (notícia de fa només un mes)

per no esmentar els cops que l'Estat ha fet fallida al llarg de la història moderna.

Quan el Sr Heredia li diu a Gabriel Rufián que ja sap que el del video no és ell, però fota't, està mostrant uns valors que s'arrosseguen de fa temps. I que mermen l'economia del país, de fa temps. 

SRDN PROJECT. Apunts per ballar sardanes. 01 PASSOS CURTS

Com es fan els passos curts. 

PENSAMENT CIRCULAR

Avui he sentit una frase per la ràdio (l'ha dita la psicòloga Jenny Moix), automàticament he pensat que era un d'aquells pensaments que pot formar part del meu tresor d'aprenentatges vitals: aquells que he experimentat en primera persona i els únics que m'atreviria a aconsellar, si m'ho demanessin.

Els que tinc inventariats fins ara són:

01:  Si JO canvio TOT canvia, si vols canviar una relació, comença canviant TU.

02: a cada canvi d'activitat no t'oblidis de respirar pensant en fer abaixar el diafragma. 

La que afegeixo avui, gràcies a aquesta psicòloga que he descobert:

3: quan el pensament es torna CIRCULAR, i no porta enlloc, és el moment de prendre la DECISIÓ, cap endavant o cap endarrera.

St JERONI DE LA MURTRA O IRONIES DE LA HISTÒRIA

Foto: M. Dinarès

Aquest cap de setmana, visita a un dels llocs del hit parade de la història: ST JERONI DE LA MURTRA, el monestir fundat el 1416, on Ferran el Catòlic rebé Joan Colom (autobatejat Christoferens "Portador de Crist") al seu retorn del primer viatge a Amèrica (1493).

Les dependències, abandonades arran de la Desamortització de Mendizabal 1835 van anar canviant d'amo fins que foren adquirides per la filla d'en Güell (mecenes de Gaudí) i que les va concebre com a recinte de sol·litud i de silenci. Actualment s'hi pot fer estada, a les seves cel-les.

El lloc té l'encant del vell i de l'oblit, però la guia ens comenta que de malmès i oblidat ni pensar-ho, que ara el monestir està en bones mans, sota la cura i els treballs atents d'un grup de voluntaris de l'Associació dels Amics de Sant Jeroni de la Murtra. Accepten donacions i els podeu contactar a info@lamurtra.cat o al 93 395 19 11. Visites guiades cada diumenge, molt recomanables. 

I tornant al títol, a les ironies de la història, mentre que Yuste, el monestir on l'emperador Carles V (I de Catalunya) es va retirar i hi morí segons la història oficial, fou restaurat amb bons calerons de l'estat entre 1941 a 1958, La Murtra es recolza únicament en el treball dels voluntaris, que amb el seu temps i les seves ganes no la deixen caure. El link enllaça amb la xerrada de Daniel Ibáñez identificant La Murtra com a monestir de retir de l'emperador, amb pèls i senyals. Murtra vs Yuste.

La Murtra té una aliança amb el Silenci, però el silenci de la història, d'aquest se n'ha d'aixecar el vel.

SRDN PROJECT

Foto: Neus Lloveras

EL PROJECTE SRDN  prové de les ganes d'aprendre a repartir  la sardana.

Quan era petita, es feien sardanes cada dissabte; avui dia, a la cobla només la veiem per les festes de guardar.

La sardana sembla que no enganxa, hi dominen els cabells blancs i no obstant he pogut observar que:

   1) als turistes els crida l'atenció i fins n'hi ha algun de valent que s'hi atreveix,

   2) quan en una rotllana hi ha una nena balladora, la canalla perd la vergonya i hi entra,

   3) la sardana ofereix una estona per escoltar música i fer exercici, se'n surt amb les endorfines per la resta del dia.

   4) és una dansa per a tothom. 
   Un cop vaig tenir la sort de ballar al costat d'un avi de 90 anys a qui les cames no el seguien. Va ballar amb els braços enlaire i fent "la molla" característica de la sardana, a lloc, sense cap desplaçament, llevat d'un petit vincle del cos. Aquell avi va acabar molt feliç d'haver-la pogut ballar.

No tots els pobles tenen la sort de tenir una dansa ballable a totes les edats, 
ni tots els pobles tenen la sort de tenir una dansa d'accés obert, que pot ser compartida per desconeguts.

No la podem deixar pas perdre. Per aquesta raó començo la SARDANA PROJECT, per ensenyar el que vaig aprenent d'aquesta dansa . Per a mi i per a qui tingui ganes d'aprendre'n. 

Per contribuir amb el meu granet de sorra a revitalitzar aquesta tradició, i no deixar perdre un moment de comunió col·lectiva entorn la música i l'exercici suau.