Ai quin Pal!

No fa ni cinc dies que feia una entrada en format episodis sobre la catalanitat de Colom i avui em cau a les mans un article d'un tal Albert Fortuny que ha fet un estudi topogràfic i geològic de la zona i sembla que a Pals hi havia hagut port.

Trobareu la informació aquí.

La ceba, la reina de la cuina i ... del llit

Inauguro etiqueta! I em fa molta il·lusió perquè ja tinc un parell d'entrades que em ballen pel cap. La nova etiqueta es diu:  Ves, quin Remei!, i va d'això, de trucs de salut, i vol jugar amb el doble sentit de l'expressió d'abnegació -Quin remei! no s'hi pot pas fer res!

La primera entrada d'aquesta secció la dedico a la ceba pels innombrable favors prestats. Quan el constipat s'ha intal·lat de ple, i ja fa un parell de dies que la cosa funciona a base de mocs, d'esternuts i d'incomunicació amb el món pels orificis nasals i auditius, quan aquesta és la situació, llavors el virus enceta l'embat contra els pulmons i comença la tos seca. Aquí la nostra amiga de capes esdevé més amiga i més íntima que mai: l'aroma balsàmica que desprèn la ceba calma la tos en segons i la para en el transcurs d'una nit. Jo sempre la posava al capçal del llit, ara, fa dos constipats forts que li cedeixo el lloc preferent entre els dos coixins, tallada pel mig amb incisions addicionals  i dins un bol de plàstic. Faig inhalacions directes de ceba, i ha estat així com he descobert el poder balsàmic immediat que tenia.

Estimada ceba, és un honor per a mi, que la reina de la cuina i del llit hagi accedit a fer la inauguració d'aquesta nova etiqueta. Llarga vida a la ceba!

La cara de la ceba, quan es lleva el dematí

Xaixa, xeixa, maduixa i xalar

Ahir, al màster de català, amb la M. Vilà,  vam aprendre uns quants mètodes d'ensenyar i practicar la fricativa palatal [ʃ].

Van sorgir un parell de paraules d'aquelles que viuen als llimbs. A veure si la màgia del blog les fa revifar:

xaix/xaixa: amb significat de deixat/da. No l'he aconseguit trobar a cap diccionari. L'única referència que tinc és l'avi Xaxu de L'Escala, compositor de sardanes (1870-1956). Per què li deien Xaxu? Ni idea.
Acabo de recórrer a l'Alcover-Moll, i hi és!: (adj.) brut, mancat de netedat (Sabadell).

xeixa: varietat de blat candial. Aquí hi trobareu més informació.  xeixa

Jo, aquesta paraula no l'he feta servir mai, només l'he cantada.

1. Com que ell és tan bon home,
en Pere Gallerí,
se’n duu tota la xeixa,
la xeixa de per ’quí.
Que la mort, que la vi,
marxant d’en Pere Gallerí,
quan vares tururururú,
quan vares tu morir.

I afegeixo un darrer mot, molt viu encara en la meva parla familiar: xalar (divertir-se alegrament). I per donar-hi una mica de color, una maduixa.

Tot esperant, faig servir el blog personal

La setmana passada, al màster, ens varen demanar de fer un blog paral.lel al portafoli del pràcticum.


Ha resultat que no hi hagut manera d'entrar a l'espai de creació de blogs de la universitat. Que si nom d'usuari, que si paraula de pas, que si tot en ordre, però no entres, perquè taaat!!!!, error creant usuari, credencials no acceptades i finalment FATAL ERROR.


Avui he agafat el telèfon i hi he trucat (actitud proactiva segons Covey). Però no ha servit de gran cosa, -Això no puc resoldre-ho jo, és un altre equip, els passaré la informació. 
També em sobta que no rebo cap mail signat. No sé amb qui parlo ni qui em contesta. Això fa tuf a estil burocràtic.....

La veritat és que ho començo a veure negre... començo a pensar que no me'n sortiré. He trigat 4 mesos per obtenir el carnet de la universitat. Trigaré 4 mesos més a poder entrar a l'entorn de blogs? Llavors s'haurà acabat el màster i tururut violes.
Amb aquesta entrada deixo constància de la meva desesperació. També acabo decidint que mentre no tinc accés a la pàgina de blogs de la universitat utilitzaré el meu personal.

EL MONSTRE, conte a 6 mans

La setmana passada érem a casa. Ens estàvem refent d'una grip de 7 dies quan, tot d'una, vam sentir una presència al bell darrere i després una alenada calenta i humida que ens recorria tota l'espinada.

 Immòbils, vam mirar de cua d'ull, i vam veure un monstre, verd i arrugat, 

(-Tinc pipí. -Ei! Això no entra en el conte, oi? -No.) Feia molta por, era una massa deforme tota coberta de bonys, com si fossin berrugues tretes del nas d'una bruixa.

Vam organitzar una cacera i va funcionar. Vam caçar el monstre quan es passejava per sobre una cadira del menjador.

Òndia, no era un monstre, era la pell de la carabassa que ens vam menjar per sopar ahir a la nit!

Amb tot... costa de creure que no sigui un monstre, i aquest cervell......

Asserenades, i amb el monstre caçat, vam sortir a fer un volt a mitja tarda. Quan tancàvem la porta de casa se sentí un clic de màquina de fotografiar. Es va disparar sola. Quan vam baixar les fotos a l'ordinador, en va aparèixer una que cap de nosaltres no havia feta: s'hi veia algú incrustat al vidre de la finestra. Hi ha quedat un baf que n'entela un tros i no marxa mai.

Conte escrit a 6 mans.

Colom: la quadratura de l'ou o el misteri de l'Esperit Sant

Cap. VI  No robaràs, no donaràs falsos testimonis

Val a dir que nosaltres, des del present, no ens hem de sentir amb responsabilitat retroactiva: des de l’avui no podem privar que s’esdevinguin injustícies pretèrites, però sí que hem de poder relatar amb tota tranquil·litat el que es va esdevenir i hem de remeiar-ho amb el bàlsam del reconeixement.

El cristianisme i el catolicisme promouen l’honestedat. Que el decàleg dels manaments, punt 8 i 9* vagi per endavant, doncs. Sempre. Perquè si no hi ha reconeixement ja sabem que es congrien mals molt i molt lletjos.

*8: no robaràs ni furtaràs

*9: no donaràs fals testimoni

Cap. VII  I si hi ha més Coloms? 

Si la manipulació i la censura han tingut tanta transcendència a l’Espanya dels segles XV-XVII.... llavors a en Bilbeny se li obren nous camps d’investigació suculenta que, de fet, ja ha iniciat: un d’ells Sirvent –Cervantes- i el seu Quixot (Cuixot), l’original del qual no s’ha trobat mai. Un best-seller escrit en una època en què els censors estaven en nòmina reial i on s’obligava, per llei, a escriure en castellà...

I aquí ho deixo.


Per a qui en vulgui saber més...
i més (Bilbeny)
i si la història us acaba apassionant, beveu de la deu
youtube: Bilbeny i Cervantes
Bilbeny i Llàtzer de Tormo
i més Cervantes

Ah, per cert, algú fa molts anys, a escola i a l'institut, em va fer estudiar la Decandència en la literatura catalana?

Colom: la quadratura de l'ou o el misteri de l'Esperit Sant

Cap. IV El trencaclosques que encaixa
En Bilbeny s’ha endinsat en arxius i documents i ha trobat un trencaclosques que de sobte encaixa:

Portada de la Historia General de los Hechos de los Castellanos (1601).
  A sota, Vila de Pals (vers el 1940) amb coincidències més que casuals.

• Hi ha textos de Colom escrits en castellà amb catalanismes evidents -escriu al diari de bord parlant dels indis que “traían una argolla en el nariz”- i amb dubtes d’escriptura entre esses sordes i sonores.
• S’han trobat referències a ColoM escrites amb M.
• Sorgeixen incongruències en la història oficial, com ara que les caravel·les sortiren de Palos (al costat de Huelva) i passaren per l’Estret de Gibraltar. ¿Té gaire sentit, si ets a punt d’iniciar ”L’Empresa d’Índies” que reculis per entrar a la Mediterrània i tornar-ne a sortir?
• Palos no és, ni ha estat mai, cap port d’importància, ni les seves aigües tenen la fondària necessària per al calat d’una caravel·la.
• Un gravat de l’època mostra la vila de Palos que, curiosament, té les muralles i la Torre de les Hores de la Pals empordanesa.
• A l’Empordà s’hi troben referències als germans Yañez-Pinson, pertanyents a la noblesa portuguesa, arribats a Catalunya formant part del seguici que acompanya el conestable de Portugal quan aquest és rebut com a rei dels catalans. Els Yañez són amics dels Colom.
• S’ha trobat cartografia de les Índies amb escuts catalans i còpies dels mateixos mapes amb els escuts repintats, donant banderes d’heràldica inexistent.
• Colom rep els títols de Virrei i de Capità General, títols que no existeixen a Castella, però sí a la Corona Catalano-Aragonesa.
• Els successors de Colom es passen 100 anys pledejant contra la Corona per fer valdre els acords signats amb el Descobridor. Els successors són de Barcelona.

Cap. V Si claca com un ànec

Jo tinc uns amics americans que diuen que si claca com un ànec, camina com un ànec i vola com un ànec, llavors és que ÉS UN ÀNEC.

No entenc com, en vista de les aportacions documentals aclaparadores que avalen un nou orígen de Colom, la tesi no prospera. Per què no es deixa que Colom sigui un ànec? -i més quan tothom parla del seu ou....-.

El que passa és que abraçar aquesta teoria vol dir, de retop, obrir els ulls a la censura, a la manipulació conscient feta des de l’exercici del poder, d’un poder ostentat per un reis exalçats: els Catòlics. Que ningú no s’hi faci mala sang, perquè no és el primer cop que això passa en la història ni tampoc el darrer que passarà. 

Colom: la quadratura de l'ou o el misteri de l'Esperit Sant

Cap. II  Dos noms, un sol home
Si fem la hipòtesi que els dos homes són un de sol, és a dir, el mateix, llavors tot d’una es diluciden i s’entenen moltes coses del Cristobal Colón descobridor: fill d’una família prohom de Barcelona, que proporciona un president de la Generalitat i més d’un almirall, càrrecs tots dos que, a l’època, només s’atorgaven a persones vinculades a la Casa Reial. És una família que parla braç a braç amb la reialesa, perquè hi està emparentada.

Parlem d’un home que ja navega per Guinea i la Mar del Nord quan el suposat Colombo genovès, fill de pares llaners, no fóra més que un adolescent. Parlem d’un urgellista –d’un antitrastàmara- que es posa a les ordres del conestable de Portugal i de Renat d’Anjou quan Catalunya declara la guerra (1462-1472) al rei Joan II –Trastàmara i pare de Ferran el Catòlic-.

Tot comença a ser molt sucós. Els misteris d’Agatha Christie, ai Senyor, es fan petits davant del que despunta com al possible més gran “descobricidi” de la història. L’emblemàtica icona del Regne de Castella, estendard de la gesta heroica que dóna el passi per a jugar a la lliga imperial d'Alexandre el Magne, Juli Cèsar i pocs més escollits, sotsobra i fa aigües.

Cap. III  Es veu el llautó

De fet, que Colom sigui genovès, gallec, català o eivissenc no té cap mena d’importància. Cap ni una.

La que sí que en té, és que el director de tesi d’en Bilbeny decidís d’abandonar-ne la direcció en el moment en què el seu nom va sortir a la premsa, que en Bilbeny es passés anys trucant portes d’acadèmics, cercant un director substitut, perquè cap d’ells no s’hi aventurava.

La que sí que en té, és la que permet albirar unes ganes pretèrites i unes velles argúcies per tapar, tergiversar, manipular i falsejar uns fets. Pretèrites i velles però també renovades, perquè la ingent quantitat de proves aportades per en Bilbeny malda avui encara, endebades, per fer reconèixer la catalanitat de Colom.

Colom: la quadratura de l'ou o el misteri de l'Esperit Sant

És curiós que just després de pronunciar-me a favor de l'apunt curt ara em vinguin ganes de publicar un escrit, que vaig fer va un parell d'anys, i que .... és llarg.


Deu ser que el dret a "canviar d'opinió" s'ha volgut manifestar...., ahir estava a favor de les "entrades Mac Donald's", gustoses i ràpides, i avui demano permís per fer una sobretaula. De totes maneres seccionaré l'entrada en capítols i així la faré més mengívola. 

Capítol I  Casual coincidència
Sóc molt de la ceba, de manera que quan vaig sentir parlar per primer cop de la tesi d’en Jordi Bilbeny advocant per la catalanitat d’en Cristòfor Colom, fou com si em posessin un llamí davant dels ulls.

Pel que es veu, aquesta hipòtesi no és completament nova, sinó que ja ve de lluny, quan un tal Ulloa, cap al 1920, tot investigant sobre el possible origen gallec del personatge, arriba a la conclusió que aquest darrer tenia molts números de ser català.

En Bilbeny compila tesis, investiga pel seu compte i identifica un almirall català, Joan Colom i Bertran, que increïblement presenta múltiples punts de coincidència amb el que se sap del Colom oficial, un genovès anomenat Cristóbal Colón.

• l'un té un fill que es diu Jaume, l'altre Diego (Diego= Jaume),
• tot dos tenen dos germans i un d’ells –Francesc- religiós,
• tots dos són casats en primeres núpcies amb Margarida -néta del compte d’Urgell i que dóna nom a una de les illes descobertes-.

Apunts fast

Acabo de descobrir que m'agrada que els blocs siguin del can Mac Donald's: ràpids de consumir, o millor del Viena: bons i ràpids, és a dir CURTETS i CONCISOS: un entrepà de lletres, i és que si em fan entaular em passa la gana de cop. 


És clar que els que tenen pernil (fotos) fan de més bon pair, deu ser que sóc visual, tot i dur ulleres de miop.

© El català, cata'l !

M'arriba una llista de barbarismes (l'autora n'és Àstrid Bierge)  fortament arrelats al català actual; al costat de la llista, el remei que cal aplicar. M'he pres la llibertat de donar un toc personal a alguna de les fórmules:


ser un penques/barrut en lloc de caradura
ser un babau/tanoca/totxo/sòmines en lloc de papanates (ximple, innocent, crèdul)
ser un baliga-balaga/taral.lirot en lloc de cantamañanas (persona informal, irresponsable)
un malcarat en lloc de borde
xaró/groller/vulgar en lloc de chabacano
manefla/xafarder/tafaner en lloc de mequetrefe
delator/espieta/portaplatets en lloc de chivato
d'acord en lloc de vale
desori/conya en lloc de catxundeig
desentendre's/escapolir-se/remolejar en lloc de escaquejar-se
pocasoltada /ximpleria/bajanada  en lloc de txorrada
no ser ni carn ni peix/ ser mitja figa en lloc de no ser ni chicha ni "limoná"

i hi afegeixo el que em vaig sentir dir la setmana passada de boca d'en Carles de Palamós: ai, flor de
perer (anava en el sentit d'ingènua)

vegeu la bellesa d'una flor de perer.

Learning by doing

Estic fent un màster (ensenyament formal, li'n diuen) i he tornat a entrar en el món acadèmic, llegir MOLT.... escriure.MOLT... , tornar a sentir paraules profundes, m'agrada.

Gràcies al màster he conegut al Sr. Roger Schank i la seva teoria del learning by doing, em fa l'efecte que jo ja l'havia sentida, però escoltar en Schank és tan convincent que m'he tornat una adepta d'aquesta filosofia.
Perquè el learning by doing es pot convertir en una filosofia, i posar-se en pràctica quotidianament.
El resultat és que les meves filles (4 i 7anys) totes dues ja han fet la seva primera truita integral.

Escolteu, libeu i pol·linitzeu! cliqueu aquí per veure el vídeo a youtube