De Figueres, no només en vénen les cebes, també en ve en Dídac Lee, un fill de Taiwanesos instal.lats al poble de Dalí. Vaig anar-li a escoltar la conferència que va fer ahir a l'Euncet, l'escola de negocis de l'antiga Caixa de Terrassa, ara unida amb dues caixes més.
El meu interès era doble: per una banda anunciava que revelaria les qualitats d'un emprenedor (això era com aquell qui promet un tresor, tenint en compte que ell actualment té 8 empreses) per altra, m'intrigava la parla d'un xinès de l'Empordà, especialment ara que estic fent el Màster d'Ensenyament de Català.
La veritat és que va ser un conferència diferent..... perquè Lee va descriure d'una manera molt col.loquial, gairebé d'argot, les lliçons que havia extret dels seus 15 anys de carrera emprenedora. Van sortir noms de gurús com el d'Steven Covey o el de Jobs, i es veia que ell mateix era tallat d'aquell patró. Anoto breument els punt claus de la conferència.
L'emprenedor és un aventurer, persistent, autocrític i adaptable. I les lliçons que ell n'ha extret és que:
1)sempre hi ha marrons (paraules textuals), tan si treballes per altri com si ho fas per a tu. PER TANT, ESTIMA ELS MARRONS!
2) Sempre la PÍFIES. Només cal reconèixe-ho, entonar el mea culpa i dir què faràs per solucionar-ho. Ell concloia: DOMESTICA EL TEU EGO!
3) Sempre tindràs moments de DESÀNIM i SOLITUD.
4) L'èxit és l'habilitat d'anar de fracàs en fracàs.
5) El que facis t'ha d'APASSIONAR, t'ha de divertir. I aquí ho enllaçava amb una dita de Confuci:"Tria un treball que t'agradi i no hauràs de treballar ni un dia més de la teva vida".
6) Envolta't de gent optimista. LLUITA CONTRA EL DR. NO.
7) I acabava dient que: "Lo" impossible només triga UNA MICA MÉS en arribar.
I jo hi afegeixo un 8è punt) Respecta els teus progenitors! En Lee va donar tota una lliçó magistral en aquest camp, es va sortir de la norma de tots els conferenciants: va portar els seus pares com a públic, els va anomenar i els va mostrar la seva gratitud.
La meva segona curiositat volia veure com parlava un taiwanès de Figueres, o un Figuerenc de Taiwan: esplèndid!, parla com un català de Hong Kong. Sentir-lo, em va reconciliar amb la desesperança de veure la nostra llengua com és abassegada pel castellà. I me'n vaig adonar, que quan una persona estrangera o amb aparença d'estrangera, en aquest cas, parla català, adquireix un plus que la distingeix de la massa de gent i això també l'ajuda a l'èxit (ningú no és profeta a la seva terra, diu la dita).
Brindo per vós, Sr Lee, TXIN-TXIN!
pag. personal de Lee
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada