La meva filla sempre em demana a l'hora de posar-se a fer els deures. L'estona dels deures se sol allargar per pauses innecessàries d'evitació de la tasca.
La setmana passada vaig descobrir un truc que em sembla bo de compartir: l'anticipació.
Com tot, el vaig descobrir casualment.
Era tard, i ja al llit ens vam dedicar a llegir els deures setmanals. A només llegir-los, i NO a fer-los. Ella va veure que els entenia i que eren fàcils; amb aquesta informació, l'endemà es va posar a fer els deures sola, sense romanços ni gemecs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada