El batec de Finestres

Tres o quatre entrades enrere parlava de terres abandonades i penso que no els he fet justícia, perquè fa un any i mig hi vaig conèixer  una resistent, que mai no es va donar per vençuda.

Des del 2010 que anava a darrera d'un paisatge meravellós, però apartat de tothom. Van caldre 3 intents per arribar-hi. Un poble abandonat li feia de sentinella, però entre finestres que ensenyaven el cel i portes fosques com boques obertes vam topar amb la sorpresa d' UNA casa HABITADA. 

La Maria, de 83 anys, s'hi instal.la durant els mesos d'estiu, hi viu per salvar el seu poble de la mort final.

Les famílies en van anar marxant i amb els diners que els donaven a canvi d'anegar-los hortes i vinyes van anar barrant les portes per traslladar-se als poblets més grossos de la comarca.

 Mai no van tornar per "apanyar" lo poble. Es van esfondrar teulades, lladres d'antiguitats varen saquejar les sitges d'oli i l'"ilesieta", tan bonica en una cantonada de la plaça, manté mitja espadanya, però no ha pogut evitar la caiguda del cor.

La Maria manté neta de malesherbes la plaça i el safareig i desgrana amb els ulls clucs i una tassa d'aigua de timó a les mans, a l'ombra d'una tarda d'estiu, la memòria d'uns dies passats, en un català brunyit pels segles. Es "feba" gran festa per Sant Agustí, i el fossar (cementiri) era al costat de l'ilesieta.

El pantà dóna un aire senyorial al paratge. 

-Doncs abans del pantà, encara era més bonic. Tota la vall eren camps de "biat" i vinyes i el riu baixava per roques amb moltes formes. Encara veig la padrina asseguda al pedrís. Jo sóc feliç ací.

I aquella tarda de juny, sota l'ombra d'un lledoner afloraven records i sentiments, i es podia percebre el batec afeblit, però batec encara, d'un poble.

PD: Rellegint l'article acabo de donar-me compte que el fossar de les Moreres (els d'aquí sabeu de què va) era doncs el Cementiri de les Moreres, també al costat de la gran i estimada "ilesieta" de Sta Maria del Mar.... segur que ara direu: - Jo ja ho sabia.